25 de nov. 2015

Marxa Nòrdica i contaminació atmosfèrica

Barcelona, primera setmana de novembre

La marxa nòrdica té grans beneficis sobre l'aparell respiratori d'aquelles persones que la practiquen. Més encara quan es tracta de patologies que afecten la funció dels pulmons. Però, què passa quan hi ha agents contaminants en l'aire? És contraproduent per la nostra salut fer activitat física en moments d'alts nivells de contaminació?

Practicar activitat física, sobretot en grans ciutats, vol dir estar exposat o exposada als efectes nocius de la contaminació atmosfèrica. Fa pocs dies que hem sortit d'una situació anticiclònica, un moment propici per a que l'índex de qualitat de l'aire s'apropi a un valor pobre fruit del càlcul de cinc valors d'immissió diferents en el que com a mínim un pot assolir valors negatius d'acord amb la legislació vigent. [1]

Els agents contaminants atmosfèrics actuen sobre les estructures corporals més accessibles a l'aire, com:
  • la mucosa de les vies respiratòries,
  • els alvèols i la seva membrana de difusió alveolo-capil·lar,
  • el transport dels gasos per la sang i la pell
  • la mucosa conjuntival. 
La gravetat i durada dels efectes dependrà de les característiques de l'agent contaminant i de la capacitat de defensa de l'organisme. Els mecanismes de defensa comprenen:
  • l'estructura del nas (cil·lis, cornets),
  • els cil·lis i la producció de moc de la mucosa de les vies aèries
  • la presència de macròfegs a les mucoses.
Algunes persones són més afectables que altres. La major sensibilitat individual depèn de diversos factors:
  • genètics,
  • edat (nens i ancians són més sensibles),
  • estat nutricional,
  • presència de patologia obstructiva predisposant,
  • nivells d'estrès físic i psíquic,
  • fatiga. 
La població físicament activa és especialment susceptible a la contaminació atmosfèrica degut a que durant l'exercici la ventilació es realitza sobretot per la boca, perdent-se l'efecte de filtre exercit pel nas, i es ventila una quantitat d'aire molt superior als nivells de repòs. [2]

En moments d’alta contaminació atmosfèrica està contraindicat fer esport a l’aire lliure a les zones urbanes. Ara bé, les condicions del nostre entorn proper encara (i esperem que no vagin a més) no tenen res a veure amb les d'algunes ciutats de Xile o de la Xina. En qualsevol cas, si posem en una balança els riscos i beneficis per la salut de fer esport, encara que no sigui en les condicions idònies, la balança sempre s’inclina claríssimament a favor de la pràctica esportiva. [3]

És a dir, amb nivells moderats-alts de contaminació de l'aire a causa del tràfic de les grans ciutats, no s'observa que la realització d'activitat física empitjori la salut de les persones respecte a les que no en practiquen. El que sí es veuen reduïts són els beneficis entre persones que practiquen en entorns més contaminats respecte a les que ho fan en entorns menys contaminats. [4]

I la marxa nòrdica?


La marxa nòrdica s'ha mostrat efectiva en pacients que han de rebre un trasplantament de pulmó en tres aspectes:
  • l'increment en la distància recorreguda en la prova de marxa de 6 minuts,
  • la millora de la funció pulmonar,
  • la millora de la qualitat de vida. [5]

També ha mostrat beneficis en persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica:

  • generant una intensitat més gran d'exercici amb la mateixa sensació de cansament respecte a la marxa natural, [6]
  • disminuint els símptomes adversos d'aquesta malaltia en la vida diària. [7]

No crec que ens equivoquem gaire si concloem dient que la marxa nòrdica ens permet gaudir d'una correcta postura corporal que facilita la funció respiratòria. Si li afegim els efectes positius sobre la fisiologia de l'aparell respiratori, no només és recomanat sobre persones amb afectacions pulmonars sinó que esdevé una eina preventiva i protectora fins i tot en ambients de contaminació ambiental adversos.

Si voleu saber més sobre recerca i investigació al voltant de la marxa nòrdica, podeu consultar el blog de Nordic Walking Bilbao o la pàgina web de INWA.

És obvi que hom no desitjaria parlar dels efectes de la contaminació durant l'exercici físic sinó de l'eliminació dels agents contaminants en l'atmosfera. Entre la fotografia de dalt i la de sota hi ha quinze dies de diferència, la presència d'un anticicló i un posterior canvi de temps amb forts vents va fer canviar els colors del paisatge. Amb quina us quedeu?

Barcelona, darrera setmana de novembre


__________

[1] Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Què és l'Índex Català de Qualitat de l'Aire? Recuperat de: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/avaluacio/icqa/que_es_lindex_catala_de_qualitat_de_laire/

[2] Ensenyat, A. Exercici Físic en Situacions d'Estrès Ambientals. Activitat Física i Contaminació Atmosfèrica. ICE Universitat de Lleida. Recuperat de: http://www.ice.udl.es/udv/demoassig/recursos/activitatfisica/fitxer/modul3/modul3unitat3PDF.pdf

[3] Boluda, A. (2014). Activitat física a l'aire lliure sí, però on? Què passa si l’aire on es realitza l’activitat física presenta nivells de contaminació elevats? Recuperat de: http://www.vilaweb.cat/noticia/4172032/20140208/activitat-fisica-laire-lliure.html

[4] Andersen, Z.J. ,de Nazelle, A., Mendez, M-A., Garcia-Aymerich, J., Hertel, O.,  Tjønneland, A., Overvad, K., Raaschou-Nielsen, O., and Nieuwenhuijsen, M.J. A Study of the Combined Effects of Physical Activity and Air Pollution on Mortality in Elderly Urban Residents: The Danish Diet, Cancer, and Health Cohort. Environ Health Perspect; doi:10.1289/ehp.1408698 Recuperat de: http://ehp.niehs.nih.gov/1408698/

[5] Jastrzebski, D., Ochman, M., Ziora, D., Labus, L., Kowalski, K., Wyrwol, J., Lutogniewska,W.,  Maksymiak, M., Ksiazek, B. and 6 more. (2012). Pulmonary Rehabilitation in Patients Referred for Lung Transplantation. Respiratory Regulation - Clinical Advances. Volume 755 2013 pp 19-25. doi:10.1007/978-94-007-4546-9_3 Recuperat de: http://link.springer.com/chapter/10.1007%2F978-94-007-4546-9_3?LI=true

[6] Barberan-Garcia, A., Arbillaga-Etxarri, A., Gimeno-Santos, E., Rodríguez, D. A., Torralba, Y., Roca, J., & Vilaró, J. (2015). Nordic Walking Enhances Oxygen Uptake without Increasing the Rate of Perceived Exertion in Patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease. Respiration, 89(3), 221-225. doi:10.1159/000371356 Recuperat de: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25675896

[7] Breyer, M.K., Breyer-Kohansal, R., Funk, G.C., Dornhofer, N., Spruit, M.A., Wouters, E.F.M., Burghuber, O.C, Hartl, S. Nordic Walking improves daily physical activities in COPD: a randomised controlled trial. Respiratory Research 2010, 11:112 doi:10.1186/1465-9921-11-112 Recuperat de: http://www.respiratory-research.com/content/11/1/112